Petits Camaleons

Es difícil saber a vegades que opinen els nens d’alguna cosa. A mi em pot semblar que han gaudit d’algo o que els hi ha avorrit i desprès (al cap d’un temps, no cal atussigar!!!) quan els hi demanes resulta que ni allò havia estat tant bé i en canvi lo altre va ser una pasada.

A que ve això doncs fàcil. El dissabte vam assistir al festival de música (per petits i grans) Petits Camaleons. De forma molt resumida diríem que el festival es com un macro concert d’aquests d’estiu, amb grups de rock de veritat (dels que aniríem a veure els pares sense dubtar-ho) però adaptat en quan a temps, ubicació, soroll, etc. als nens.

Es a dir una experiència familiar per gaudir la música de moda (la que ens agrada a nosaltres al menys).

I quan dic de moda no es un per dir: Els Amics de les Arts, Lluís Gavaldà, Teràpia de Shock, Gerard Quintana, Txarango, La Pegatina, ... I tots aquest tocant durant una mitja hora els seus temes més coneguts. Vaja que pels grans ja es una disfrutada poder sentir-ho.

I ho van gaudir? em pregunto jo dos dies desprès

Home, el fet d’estar a primera fila (literal) poden recolzar-se a l’escenari mentre Els Amics de les Arts toquen Jean Luc, o quan Gerard Quintant toca Camins jo ho trobo una pasada.

Veure el súper bon rotllo que desprenen els Txarango en concert ha de ser positiu per nassos.

Tot això va directe a un petit calaix que deuen tenir els nens en el seu cervellet immaculat, un petit calaix de coses xules, coses que val la pena recordar, coses a les que volem tornar l’any que ve.

Però d’altra banda, si us he de ser sincer, es fa difícil conjugar el que els agrada als pares i el que agrada als nens, cada cosa al seu lloc, cada cosa al seu moment.

Els que tocaven eren molt bons, alguns boníssims, però jo he vist xalar més la Queralt i el Jan amb el Jordi Tonietti. Es un altre ambient, es una altre edat,... segurament, però el Tonietti sap perfectament per qui toca, sap quin mecanisme secret tenen els nostres fills que els fa ballar, cantar, riure,...

Repeteixo que suposo que va ser una superbona experiència però tinc aquest pero. Aquest dubte. A veure si en trec l’entrallat.

...

Es de nit. Els nens dormen fa una estona. A mig sopar aprofitant un moment de “tranquil·litat” els hi he demanat que els hi havia semblat el festival...

Béééééé!!!!! Ens ha encantat. A mi (el Jan) em va encantar Els Amics de les Arts i a mi (la Queralt) m’han agradat tots. I a mi (l’Aleix, que també s’expressa) també tots.

Quina il·lusió... Ha valgut la pena.