Lascuarre

Lascuarre ve mereix unes quantes entrades al bloc.

Arribar a Lascuarre es sinònim de relax, de tranquil·litat, d’assaborir les petites coses, de llibertat,... com a mínim per nosaltres que hi anem de visita, que hi anem molt de tant en quan i que sobretot quan hi anem ens estem acollits a casa la Miki i l’Ori que ens cuiden com a reis.

El poble permet entrar i sortir sense pensar en cotxes, en trànsit, en... en el que penses a qualsevol ciutat. El millor de tot plegat es que a casa la Miki tampoc no cal sortir. Estar-se jugant pel jardí, per entre els ametllers i cirerers, entre els pomers i els ceps, llegint el diari al salonet de la terrassa o prenent alguna cosa a peu d’escala.

Es agradable sortir a donar un volt i pujar a la pista, entrar al cementiri, arribar-se fins la piscina, donar un passeig pels carrers fins a Casa Pauleta, observar la posta de sol des de la plaça de l’església i entrar al bar a fer una cerveseta, unes patates i xerrar amb la gent del poble.

L’Aleix aquest any estava entretingudíssim veient com els nens del poble “jugaven” amb el billar (no jugaven a billar sinó amb el billar!!!), i el Jan i la Queralt als dos ordinadors que han instal·lat al bar. El Jan ensenyant club Penguin al Xapa i la Queralt amb la Nàstia jugant a coses de princeses.

I si dona temps sortim a fer una volta pels voltants, ens arribem al riu, o a veure els porquets del Ramonet o a badar pels camps...

Us adjunto unes fotos per començar. Gaudiu-les!!!