Barça - Madrid

Ahir a la nit vam anar al Barça. Bé a dir veritat vam anar al Barça – Madrid, que com diuen alguns “no es lo mismo”.

Vam anar el Marc i el Dani, el Jan i jo.

I com va anar? Doncs crec que fantàstic. Us explicaré perquè:

1. El Jan va cantar l’himne com el que més, fins i tot jo vaig sentir els seus BARÇA, BARÇA, BAAAARÇA. Ja sabeu que potser pel soroll o per la gentada, fins a dia d’avui el Jan observava més que participava. Això ahir va canviar.

2. A més va celebrar els gols a tope. Com ja sabeu els que m’heu sentit comentar el tema, el Jan no es molt efusiu, i una de les coses gracioses de quan havíem anat al Barça es que ell no exterioritzava els gols, ni cap incidència del camp. Pel que sembla ens anem fent grans i poc a poc anem trencant aquestes barreres. No cal insultar, ni ser un energumen, però que et surti de dins protestar una falta, o un penal o cridar GOOOOOL, es una bona senyal.

3. El fet d’anar amb el Dani, el seu cosí, (la vida no sé com anirà) però a dia d’avui ja es una experiència compartida, un “recordes quan vam anar junts de petits al camp amb el papà”. Son records, son una identitat i son un lligam familiar inborrable.

4. L’ambient ahir era de nassos. El camp ple fins a la bandera. Estelades per tot arreu. Ambient de luxe. I viure això es una experiència xula. No tothom la pot viure i si es té la oportunitat val la pena aprofitar-la.


5. Al minut 17 i 14 segons tothom va començar a cridar: “I – INDE – INDEPENDÈNCIA”, i poc a poc això també va arrelant. No cal explicar gaire. No cal fer proselitisme.

6. A més vam “gaudir” d’un aficionat a tres butaques de les nostres que no va parar de cridar, insultar, amenaçar, etc. al Madrid i a l’àrbitre tot el partit. Veure el Jan i el Dani com se’l miraven de reüll era divertidíssim (mentre el Marc i jo els anàvem dient que no n’havien de fer cas i aprendre gaire d’aquest noi). Al arribar a casa el Jan encara reia explicant-li a la mamà algunes animalades que havia sentit (i creieu-me son autentiques animalades).

Ja veieu una experiència molt  ben aprofitada.

Amb tot això al meu costat hi havia assentat un metge d’Aràbia Saudi, amb el que vam estar comentant tot el pre partit, partit i mitja part (en anglès) i que ho vivia tant que va haver de marxar 10 minuts abans d’acabar: “It is too much for me, I cannot see more, the referee is very bad”, el tiu estava atacat dels nervis!!!

Per acabar i per recordar un link al golàs de falta de Messi:

http://www.youtube.com/watch?v=AaKSNNcT-ow