Esplai

Tornant de vacances i coincidint amb les setmanes de decisió en quant a extraescolars del Jan i la Queralt (per cert un encert en els dos casos – Karate el Jan i música la Queralt – ja en parlarem en un altre ocasió), l’Eugènia i jo li donàvem voltes a apuntar-los a algun esplai.

Valdrà la pena? Cal omplir més l’agenda d’activitats? Ens limitarà molt? Els hi farà il·lusió? Que fan els seus amics? A on els apuntem (a St. Cugat coneixem tres esplais diferents)?

La veritat es que entre que el final de l’estiu i el començament de l’escola es una època estressant, entre que ens va agafar amb la incorporació de l’Aleix a la Mainada (un altre post que hauré d’escriure per cert!!!), i entre que tots anem molt i molt atabalats i cansats, no vam tenir temps de decidir-nos per cap.

Fins que un dia. Sortint del poliesportiu de la Rbla. del Celler vam passar (aquell dia anava jo amb els tres per fer temps i per agafar idees a la zona esportiva per les extraescolars del Jan) per davant del Club Muntanyenc i vaig veure que era el darrer dia per apuntar-se a l’Esplai Sarau del Club. Quasi per inèrcia vam entrar els quatre i vam pujar al segon pis per informar-nos. Total, que les places estaven cobertes i quedaven els dos en llista d’espera. Doncs apunta’ls i si al final poden entrar ja ens ho plantejarem vaig dir.

Al cap d’una setmana ens van confirmar que la Queralt tenia lloc, i als dos dies que el Jan també. Cop de cap, xerrada ràpida aquell vespre i cap a dins. Que ho provin? Ho provem tots, a veure si no ens obliga, a veure si s’ho passen bé, etc.

Al cap d’uns dies vaig anar a les reunions informatives. Ai deu meu vaig pensar al veure 4 nois i noies jovenets (mot jovenets) davant d’uns pares (molt comprensius val a dir). Al final jo també he estat monitor i jo també he fet una reunió amb pares amb tot just 20 anys (si els tenia), que carai, el lloc es maco, la institució es xula, i els monitors semblen bons nanos, endavant.

Bé doncs el diumenge va arribar el dia de la primera trobada. Una matinal que li diuen.

Us poso en situació. 9 menys quart el Jan al sofà “jo no vull anar” i 9 i deu la Queralt plorant perquè no volia entrar. Al menys, les coses com sigui, els dos van fer el cor fort i tant el monitor del Jan (el Pablo) com la monitora de la Queralt (la Berta) els van acompanyar amb carinyo cap al grup.

El matí va transcórrer a casa amb tranquil·litat, tota la tranquil·litat que ens deixa l’Aleix, mentre fèiem canvi d’armaris, ordenàvem la casa (a la tarda van venir a fer cafè i jugar a la wii (un altre post pendent!!!) els Corral i els Turón). A la 13 i quart baixem cap al Club.

Resultat: Jan “papà, la veritat es que m’ho he passat bé”, rient, encantat, content, un èxit. I la Queralt “m’ho he passat molt bé”, mentre explicava a l’Eugènia tots els jocs que havien fet durant el matí. Un èxit total. Quina il·lusió. Per ells, per nosaltres, pel que suposarà si segueixen així en quant a grup, en quant  a aventures, en quant a colònies, en quant a experiències, en quant a temps pels papàs,...

Així que per celebrar-ho McDonald’s i 5 sobres a cadascú. Fantàstic!!!