Galetes

Molts coneixeu la traça, la passió i l'amor que té l'Eli per la cuina. Inclús alguns hem/heu pogut gaudir menjant els seus plats. Doncs bé no només té traça per cuinar sino que es una canguro excepcional i com qui no vol la cosa el divendres passat es va emportar el Dani, la Cris i la Queralt a casa seva a passar la tarda fent galetes.

La Queralt encantada de la vida, això de les manualitats li va molt (ja us ho havia comentat alguna altre vegada).

El més divertit es que al arribar a casa no vam poder probar les galetes (fantàstiques) ja que havia decidit que les regalaria a la Miriam i la Mariluz, les seves professores. La Miriam i la Mariluz estan a un altre nivell com podeu veure!!!

Doncs el dilluns va preparar unes bossetes personalitzades i avui ho ha portat al cole.

Per sort han sobrat galetes i ja tenim via lliure per atacar. Us asseguro que estan boníssimes.

I el Jan us preguntareu... doncs mentres l'Eli i els nens s'entretenien a tope el Jan acompanyava als avis a fer "recados" per Barcelona (quin misteri!!!).

Així que ja ho sabeu si voleu aprendre a fer galetes, passar una bona estona o sencillament gaudir de la companyia de l'Eli i dels nens, teniu un lloc fantàstic a casa la tieta.

Pessebre a casa l'avi Eduard

Una de les activitats més esperades al Nadal es el moment de fer el pessebre a casa l'avi Eduard. Per què? us preguntareu, doncs perque l'avi cada any fa un pessebre diferent, buscant l'originalitat, buscant algún efecte innovador, auténtic com diria ell, i sempre buscant la col·laboració de tots els nets.

S'ha de reconèixer que ho viu, i ha aconseguit fer-ho viure intensament a tots.

Així de memoria diria que fa 4 anys el pessebre era més o menys standard.

Fa 3 el pessebre estava situat a la ciutat, el cel (pintat pels nens com sempre) recreaba el skyline de Barcelona ciutat i compartint paissatge amb conills, pastors, el caganer, camells, etc. també hi va incorporar cotxes, avions, camions. Tot molt original.

L'any passat va decidir fer un riu de veritat, aquest sortia de dalt de les muntanyes i atravessava tot el pessebre per acabar desapareixent en una cascada al final del trajecte, els nens encara en parlen.

I aquest any el pessebre ha estat el més fidedigne al paissatge original d'Israel, és a dir, el desert. En aquest cas la sorra es de la platja de Castelldefels. Moníssims el ramat de camells que va comprar al Cris a Santa Llúcia!!!

Per la vostra informació, a la Cris el que li ha agradat més es el del desert, al Dani el de la ciutat i al Jan i la Queralt el de la cascada. I al avi...per original... el de la ciutat.

Ara toca començar a pensar i preparar el de l'any vinent!!!

Bon Nadal

El dinar de nadal de les Caspianes

Doncs com us deia en el anterior comentari també aquests dies em celebrat el dinar de Nadal de les Caspianes.

Un comentari, no, un llibre a part, s'hauria de fer sobre aquest fenomen que son les Caspianes, el seu ADN, les seves coincidencies, els seus valors,... i el fet que es mantinguin unides després de tants i tants anys. D'admirar i valorar!!!

Bé, el que en el seu dia va començar com el berenar de Nadal i que s'acostumava a fer quedant a un bar a prendre alguna cosa després dels turrons el dia 25 (recordo alguna d'aquestes vetllades al Velodromo d'abans), i que més tard es va reconvertir quedant a casa d'alguna de les Caspianes (quan ja estaven casades i van apareixer els primers nens), ara desde fa uns anys s'ha convertit amb un dinar. Els darrers anys ho haviem celebrat al restaurant Mas Farell. Un lloc recomenable perque hi ha un espai per nens amb canguros, molt espai per correr i (si tens sort) un menjador independent. El menjar correcte tenint en compte el que es i, al tenir la canalla controlada, el dinar i sobretaula fantàstics.

Enguany l'Eugenia, en part per estalviar desplaçaments, en part per facilitar la presencia de la Cris i en part com a pla de les retallades, va propossar fer el dinar a Cuidem la memoria. La proposta va ser molt ben rebuda i es va decidir, despres d'uns 15.000 mails, watsap i sms, que el portaria menjar preparat d'algun lloc. Per coordinar tot aquest tinglado (del menjar) s'ha encarregat la Marina d'una forma fantastica.

El dinar va aconseguir satisfer totes les expectatives, un lloc tranquil, per nosaltres sols, amb lloc pels nens, on no ens treia ningú, ni molestavem a ningú, per un preu significativament inferior al d'anys passats i on vam poder retrovar-nos una vegada més.

A última hora el Nacho, que com tots sabem porta la música a la sang, va organitzar un joc amb els nens, ballar quan sonava la música i quedar-se quiets (com estatues) quan parava, qui es movia eliminat. Els nens es van apuntar enseguida, alguna mare i pare se li anaven els malucs. La primera tongada la va guanyar, adivineu... el JAN. Estava que no hi cabia, tots els nens, agafant-lo i aixecant-lo com a guanyador, ell mans enlaire, estava supercontent!!! Va ser un moment màgic per ell.

Mentrestant la Marga, l'Anna i la Laura al·lucinaven de la forma de ballar de la Queralt i reiem de com aniriem de volit quan tots aquests trapelles siguin més grans.

Vam riure molt. Els nens s'ho van passar molt bé. Jugant a ping-pong, ballant, a "xapes", al twister, vienent la peli dels Barrufets. Pel Jan es aquest un grup en el que hi troba moltes complicitats, l'Àlex, la Carlota i La Queralt s'ho passa molt bé amb l'Alexia (les dues jugant a Twister estaven moníssimes).

Sens dubte val la pena celebrar el Nadal d'aquesta forma i amb aquests amics.

Pujolada i Pastorets

Ja estem en festes, si, si,... encara que estiguem a inicis de desembre a casa nostra ja estem en festes, i no ho dic pel Pessebre o l'arbre de Nadal (que ja us comentarem en una altra ocasió) ho dic perqué la tradició dels Pujol indica que el dinar de Nadal es celebra el dissabte anterior al pont de la Puríssima per la cual cosa el cap de setmana passat va començar l'atapeïda agenda de Nadal.

Celebració que va continuar aquest diumenge amb el dinar de Nadal de les Caspianes (d'aquest també n'haurem de fer un post individual, el xou del Nacho fent ballar els nens s'ho mereix!!!).

Doncs bé mentres jo em quedava a casa curant una febre horrorosa de 39º la resta de la familia van anar el passat 26 a dinar amb tots els tiets, cosins, nebots, etc... de la família de l'avia Angels.

Pel que m'han comentat el lloc ideal, un local d'una associació, amb teatre incorporat (ara us en parlo) i dedicat en exclusiva pel grup. Amb camp per córrer pels nens, espai suficient pels pares,... vaja ideal.

Aquest any l'esdeveniment l'organitzaven la Marta i la Clara i tenint en compte que l'any passat l'Angels i la Gloria (i la Mariona a la sombra) es van liar la manta i van organitzar un joc, aquest any no podia ser menys, així que la Marta recordant vells temps de monitora i temps presents de professora va organitzar uns pastorets pels nens. Va repartir papers, va fer un guió, va pensar en el vestuari, en els decorats, ... un curro!!!

A casa la Queralt encantada amb la seva frase, amb el seu paper de pastoreta, i tenint en compte (almenys es com ho expressava) que fa teatre quasi que li venia tot petit. D'altra banda el Jan primer content (li tocava ser Sant Josep i dir dos frases), a mida que es va anar acostant el dia, que li feia vergonya, que no volia ser el centre d'atenció, que ell preferia ser pastor, ... Doncs res truquem a la Marta, canviem el guió, els papers, etc... i de repent el dia abans, que si que ell farà de Sant Josep ¿? Bé creuem els dits i endavant. L'Aleix (que no sigui dit que no en parlem) tenia l'important paper secundari d'ovelleta!!!

Doncs bé va ser un ÉXIT TOTAL. 3 minuts de glória per a tots i totes.

La resta del dinar, (parlo en nom de l'Eugenia), bé, com sempre amb ganes de parlar amb tothom, sense poder fer-ho amb la meitat, pendent dels nens, donant papilles, amb algunes novetats (poquetes) i gaudint dels nens dels altres i veient com creixen.

Us adjunto una foto dels actors... estan guapos eh!!!