dijous, 27 de setembre del 2012

Ha nascut un nou Kilian...

Tot va començar al Puigpedrós a mitjans d'agost i va continuar a Pas de Gasolans... el cuc havia fet la seva feina però sens dubte descobrir Amitges i fer un cim com el Tuc de Ratera amb un vent impressionant (al TN vespre parlaven de ratxes de +100 km/h) ha estat definitiu.

Ja tenim un nou enamorat de la muntanya i dels seus paisatges, de la satisfacció d'arribar al refugi, treure's les botes (com apreten!!!) i calçar-se unes sabatilles (ronyoses, però que comodes que son!!!), enamorat de l'ambient del sopar, de la companyonia, del "magnífic" ambient del dormitori (això sens dubte es un repte). Un nou enamorat de llevar-se d'hora, de sortir a trenc d'alba amb el fred impactant a la cara i del "vinga som-hi", i de trobar el sol a mitja pujada, de sentir la seva escalfor com t'abraça, d'arribar al coll (que es quasi com fer cim) i de tirar amunt, amunt, i amunt, fins que no queda res més que mirar a l'horitzó i tirar avall.

Un enamorat més.

Benvingut Just!!!


Amitges

Més o menys per aquesta època acostumo a programar una excursió a la muntanya. En els darrers anys he tendit a visitar el Parc Nacional d'Aigüestortes. Aprofitant que a finals de setembre tanquen els refugis, que els dies son encara llargs i que hi ha sempre una parell de ponts, el que faig es acomiadar l'estiu amb una sortida.

Enguany, a mitjans d'agost, li vaig comentar al Jan els plans que tenia per finals de setembre i li vaig proposar de venir. "Aquesta ja es una sortida més seria" li vaig comentar i ell, després de rumiar-ho una estona va contestar afirmativament que em volia acompanyar.

Entre aquest moment i el dia de la sortida vam sumar a "l'expedició" a un veterà, el Carlos, i un novell (emocionat amb el projecte), el Just.

La sortida al final incloïa sortir dissabte de Sant Cugat, pujar a dormir a Amitges i l'endemà pujar fins al port de Saboredo i els que es trobessin amb ganes i energia intentar pujar al Tuc de Ratera. Era una sortida exigent pel Jan, 1:30 el primer dia, 1:30 la primera part del segon dia, el cim 1:30 entre pujar i baixar, i 1:30 més de baixada. No està mal.

El resultat...






dijous, 20 de setembre del 2012

La família esportista


Disney va ser, a part d’una fantàstic viatge per tota la família, un punt d’inflexió a nivell plantejament esportiu a casa. L’Eugènia ha decidit sortir de l’armari i demostrar al món que es una “runner” en potència. Vaja que desprès de sentir per totes bandes que això de córrer (es avorrit) però ajuda a posar-se en forma, i desprès de quedar amb l’Irene que sortirien juntes (millor junts que sols en aquest cas, cal una motivació externa), el mateix dimecres va passar pel Decathlon i va equipar-se per sortir a córrer.

Primer pas assolit!!! Ara cal fer el següent i més complicat, sortir!!!

Doncs res de complicat al contrari, resulta que la motivació l’ha trobat a casa mateix... quina us preguntareu?... El Jan!!!

Al veure lo que havia fet la mamà el Jan ens diu que ell també vol una equipació per sortir a córrer (bambes, samarreta, etc.). Li vam comentar que de moment podia acompanyar l’Eugènia amb la roba de educació física del cole i aquell mateix capvespre els dos es van animar i van sortir a córrer.

17 minuts!!! No està mal no? Sense parar, pel barri,... i van tornar suats, i força cansats. Després una dutxa (el millor de sortir sens dubte es la dutxa de desprès) i a sopar que no ha estat res.

I no us penseu que ha quedat en una única sortida. Aquest dimarts hi han tornat.

Força ànims als dos i endavant!!!

Extraescolars


Vaya cacau!!!

Entre que el Jan no té molt clar que vol fer, la Queralt que ho faria tot, entre la logística d’entregar i recollir, entre el cost (que estem en crisi!!!), entre que ajudarà més a un i a l’altre, que li donarà més eines, que el farà créixer més, que pot ajudar a la socialització, entre judos, karates, atletismes, manualitats, músiques, o esport d’equip, o ja que hi som i no diu res que faci anglès que almenys alguna cosa quedarà o ping pong o, o, o, …. I que fa l’Albert i les Bertas o les Laies, o truca a l’Irene i pregunta, espera que truco a la Gema, m’ha dit la Cris,…

Frena, frena!!!

Al final (de moment): Queralt música (quina sort que ha quedat una plaça lliure i ha pogut entrar), i el Jan karate (amb l’Albert que sempre es un plan pels dos i s’ho passen pipa).

Dos dies cadascun i en funció de com ho veiem farem canvis o afegirem alguna cosa (si la crisi ens ho permet).

Mentrestant els pares amunt i avall i quan tothom descansa fer una mica d’esport (que ens estem rovellant!!!)

divendres, 14 de setembre del 2012

Euro Disney (2)

Recomanacions varies:

1) Dins de lo possible, i si el pressupost ho permet, dormir dins del parc en un dels hotels de Disney. El mes proper (està dins mateix del recinte) el Disneyland hotel, el segon el New York, i ja a continuació el Sequoia i el New Port, a 10 minuts de l'entrada, vaja molt a prop els 3.

2) Al arribar, depenent de la oferta que cadascú tingui (en el nostre cas PC), et fan escollir i reservar hora i lloc per esmorzar i sopar. Si es pot fer ambdues coses dins del parc. Els esmorzars deixen molt que desitjar però en qualsevol cas al fer-ho dins ja estas a primera hora a peu d'atraccions. En el cas del sopar es per evitar-se haver de sortir (15min) i tornar (15min +) amb el risc de desercions a la tornada.

3) L'espectacle de la nit de celebració dels 20 anys val molt la pena. Són 20 minuts de música, colors, llums, focs artificials, imatges, aigua,... son 20 minuts de relax i de gaudir.

4) Els caps de setmana esta a petar. Si es dorm dins del parc els hostes poden entrar 2 hores abans al parc, cal aprofitar per si es vol pujar a alguna atracció que després sabem tindrà cues importants.

5) Utilitzar el Fast Pass. De nou si es dorm dins del parc els hostes tenen una opció molt còmode per estalviar-se llargues cues. Pots "reservar" entrada en una finestra de temps. Això et permet anar fent altres coses i quan t'arriba l'hora passar per devant dels que estan fent la cua de visitants externs. Val la pena, en alguns casos les cues son de 60, 75 o 90 minuts.

6) Si es vol veure personatges n'hi ha una mica per tot arreu, esta marcat en el planell a on els pots trobar i inclús hi ha un parell d'atraccions que serveixen per fer-te fotos amb el Mickey i les princeses, per desgràcia en aquestes no hi ha fast pass i les cues son enormes. Una de les formes per veure alguns personatges (no tots) es sopar al Mickey Cafe, un restaurant al Disney Village, on durant tot el sopar t'acompanyen uns 4 o 5 personatges (en el nostre cas: Mickey, Tigger, Pluto, Conejo i Burrico de Winnie the Poo)

7) Es pot entrar menjar al parc, no revisen res, de totes formes també es veritat que el menjar dels buffets d'esmorzar deixa molt que desitjar i es de baixa qualitat (tota la restauració es en general deficient).

8) Hi ha un bus llançadora des dels hotels al parc cada 15 minuts, la veritat es que el troç que t'estalvies (almenys des dels 3 hotels que he comentat, el hotel disneyland està dins) es mínim in no paga la pena.

9) Si es pot agafar algún dia entre setmana. El volum de gent baixa espectacularment i les cues es redueixen dràsticament.

10) Hi ha botigues per tot arreu. Les mes grans al Disney Village. Un espai de restauració i botigues previ al parc, per el que es passa caminant de camí dels hotels.

11) Si un busca emocions fortes amb Port Aventura ja queda servit, a Disney hi ha atraccions divertides (Aerosmith, Nemo, Space Mountain, Big thunder mountain, Indiana Jones,...) pero el que fa la diferencia son les atraccions Disney, les que no trobes enlloc més (a part de l'ambientació i decoració general). Cal veure (si les edats no son molt grans): Peter pan, Pinocho, Blancaneus, El castell, It's a small world,...

12) En qualsevol cas atenció, Nemo sembla una atracció de nens i té tela (mareja un ou), Aerosmith i Space Mountain no deceben, l'arrencada de les dos (Aerosmith per mi una mica més) son brutals, i la Big thunder mountain es una muntanya russa sensacional, gens béstia pero divertida amb pujades i baixades constants.

Bé segueixo pensant i explicant més tard.

Euro Disney (1)


Fer una entrada parlant del viatge a Disney es complicat, hi ha tants comentaris, tantes anècdotes, tantes histories, que en poden sortir varis posts.

En qualsevol cas comencem de forma senzilla amb la collita d’aquesta visita. És a dir, les atraccions i espectacles que hem visitat i a les que hem pujat.

Podríem dir que hi ha tres grups:
  •           El primer seria el de les atraccions Disney relacionades amb el que tots relacionem amb l’imaginari Disney: les atraccions de Peter Pan, de Pinocho, de la Blancaneus, el laberint de l’Alicia, el carrusel de la Mary Poppins, l’atracció de “it’s a small world” o les atraccions de Cars o de Dumbo. Aquestes son atraccions pensades per a nens i nenes “petites” i et traslladen a les pelis, a una ambientació infantil, etc. A aquestes hem pujat tots i a totes, i son, a la meva manera de veure-ho, el punt diferencial del parc.
  •           El segon seria el dels espectacles: “Meet Mickey”, la casa de les princeses, els espectacles dels Disney Studios,…  Aquests no els hem fet tots, sobretot perquè a Disney studios, que es on es fan més, hi vam anar un dia i no ho vam prioritzar. Els que vam fer van estar força bé, sobretot el tema Mickey i Princeses per la Queralt que ho va gaudir a tope.
  •           El tercer grup d’atraccions son les “muntanyes russes”, per anomenar-les d’alguna manera: Space Mountain, La mina, Pirates del Caribe, Els paracaigudes, el cotxe de cars, Nemo o La guitarra (alguns son els noms que li hem posat nosaltres). Aquí ens hem superat, el Jan ha pujat a tot el que podia (per alçada) pujar, en algunes ocasions ha costat però quan s’ha decidit i superat a ell mateix, no només ha pujat sinó que ha repetit. I la Queralt, doncs una crack, desprès de pujar al Nemo (que mareja un ou!!!) i sortir-ne contenta, va seguir amb la Mina (per mi la millor atracció!!!) i ha acabat a la Guitarra d’Aerosmith, i qui hagi pujat a aquesta última sap que es una canya. Vaja uns supercracks de l’atreviment i l’adrenalina.
  

Al final de qualsevol forma encara hi ha preferències: pel Jan la millor la Guitarra, per la Queralt “it’s a small world”. Per l'Eugènia la màgia i per mi veure'ls a tots contents i radiants de felicitat!!!