Tot va començar al Puigpedrós a mitjans d'agost i va continuar a Pas de Gasolans... el cuc havia fet la seva feina però sens dubte descobrir Amitges i fer un cim com el Tuc de Ratera amb un vent impressionant (al TN vespre parlaven de ratxes de +100 km/h) ha estat definitiu.
Ja tenim un nou enamorat de la muntanya i dels seus paisatges, de la satisfacció d'arribar al refugi, treure's les botes (com apreten!!!) i calçar-se unes sabatilles (ronyoses, però que comodes que son!!!), enamorat de l'ambient del sopar, de la companyonia, del "magnífic" ambient del dormitori (això sens dubte es un repte). Un nou enamorat de llevar-se d'hora, de sortir a trenc d'alba amb el fred impactant a la cara i del "vinga som-hi", i de trobar el sol a mitja pujada, de sentir la seva escalfor com t'abraça, d'arribar al coll (que es quasi com fer cim) i de tirar amunt, amunt, i amunt, fins que no queda res més que mirar a l'horitzó i tirar avall.
Un enamorat més.
Benvingut Just!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada