dimecres, 21 de setembre del 2011

L'Aleix ja no sera el mes petit

El just i la mariona estan esperan un  bebe. L'Aleix era el cosi mes petit i ara ja no ho sera. Ens fa molta ilusió que tinguem un cosinet o cosineta nou.

M'ha dit un ocellet que el nou/va membre de la familia Lopez Vidal no ha visitat encara el metge, per la qual cosa discreció!!!!

Demà dormim a casa uns amics

Com que els papas marxen de cap de setmana a Amsterdam i agafen un avió molt d'hora el divendres, la Queralt i jo anirem a dormir a casa l'Albert i la Celia demà.

Hem comprat uns regalets per ells. Per l'Albert unes cartes de Pokemon i per la Celia un sobre de mascota màgica.

La mamà m'ha dit que em portarà un joc de Nintendo DS i que a més podrem llogar un joc per portar el cap de setmana.

He fet una llista dels que m'agradaria: FIFA, Micromachines, Lego, G-Force i Pokemon.

El dilluns ja us explicaré com ens ha anat.

diumenge, 18 de setembre del 2011

No se perdió la licencia

Malaurdament al final no va haver escalada. Anem per passos. El divendres vam quedar amb el guia a fer una cervesa al Jou Vell a Bellver. Bon feeling per començar i un primer missatge clar: "Tenim tres objectius demà: 1) tornar sans i estalvis, 2) gaudir de la jornada i 3) fer cim". El divendres a Cerdanya havia plogut i pintava relativament bé, s'aclaria el cel i les estrelles brillaven.

A les 6:00 sona el despertador (haviem quedat a les 6:30) miro per la finestra i el dia desperta ennuvolat, no gaire, pero ennuvolat. En qualsevol cas esmorçem alguna cosa ràpid i ens plantem a on haviem quedat a l'hora convinguda. Carreguem el cotxe i tirem cap a Ax-Les Thermes. De camí cap allà espurneja i a França el cel encara està més tapat. Arribem finalment a on comença la pista i segueix plovent i pinta gris.

La questió es que des d'allà encara ens queda 30min de pista i 1hora i mitja d'aproximació a peu de paret. El nostre guia no ho veu clar (nosaltres tampoc). Tenint en compte la facilitat de pujar i la disponibilitat de dates queda aplaçat. Contrariament al que pugués semblar estem contents. No era prudent fer 300 metres de paret amb el temps que feia. Com bé diu el Xavi, la paret no es mourà, ja tornarem.

Així que a les 8:30 estem de tornada a Balltarga i amb tot el dia per devant. "Has pujat mai al Cadí" li dic al Nestor. No. Doncs el plan del dia canvia en un moment. Pujar a Prat d'Aguiló, Pas de Gasolans i Comabona. El dia s'ha arreglat, el matí es sensacional, fa bona temperatura, sol, un matí fantàstic.
Tenint en compte el que costa organitzar-se per tenir un parell de dies lliures, entre la família en el meu cas i la novia en el seu, els compromisos, haver de demanar favors perque ens tirin un cable amb els nens, etc. al final de la jornada el Nestor salta i diu "Fantàstico, al final no se perdió la licencia".

Ara cal tornar a revisar agendes i buscar un nou forat per a la segona oportunitat.

Edu

Museu dal Forum i Mc Donalds

Aquest matí hem anat al Forum a veure el Museu de ciencies naturals. Primer ens han ensenyat l'espai i despres hem anat corrents en el temps i hem arribat en els animals on estem ara. Hi havia una exposició d'animals disecats. El que m'ha agradat molt es un cranc amb unes potes de metres (molt gran), a la Queralt li han agradat tots.

Quan hem sortit hem anat al parque amb uns tobogans molt grans.

I despres de tot això hem anat al McDonalds a dinar. Amb el happy meal ens han donat una bosseta on hi havia tot de coses de exploradors i la targeta de soci.

Us posso una foto de l'esquelet de la balena que hi ha a l'entrada del museu.



Jan

dijous, 15 de setembre del 2011

Dent d'Orlu

Demà marxo amb el Néstor (un company de feina) a escalar la Dent d'Orlu. Es sense cap mena de dubte una de les activitats més excitants dels darrers mesos per no dir anys. Estem els dos emocionats. L'escalada la farem amb un guia (encara no tenim el nivell ni els pebrots suficients per tirar amunt sols!!!). Us adjunto una foto perque podeu contemplar la magnitud de la tragèdia.

Ara només cal esperar que el temps ens respecti (es preveu devallada de temperatures, però de moment sembla que no ha de ploure). Seria una llàstima que ho haguessim d'anul·lar. Ja en vaig tenir prou amb l'anul·lació de l'Aneto del juliol (hi haviem d'anar amb el Sergi, el Xavi i el Lluis), tot i que al final ho vem arreglar força bé fent el Puigmal.

Bé espero poder portar bones notícies i fotos espectacular el dilluns.

Pit i amunt!!!

dimecres, 14 de setembre del 2011

Jo vull ser vinyataire!!!

El dilluns va ser el primer dia d'escola per tots a casa. El Jan i la Queralt van sortir contents del cole (quin gust veure que s'ho passen bé i que entren i surten de l'escola amb un somriure!!!). De camí cap a casa vam fer l'habitual "interrogatori" del primer dia. Qué heu fet? Amb qui t'assentes a taula? Hi ha algú nou a classe? I la professora que tal? Ja teniu nom de classe?... I aquí es on m'aturo.

El Jan (a la seva manera) ens va comentar que ells havien d'escollir un nom de comic per la classe i la Queralt ens va comentar que la classe havia d'escollir el nom d'un ofici. Inmediatament vam començar a donar idees, metges, infermeres (referencies als avis!!!), veterinaris d'animals (jo vull ser veterinaria diu la Queralt), espies (proposta inicial de la Queralt també), bombers, ... i vinyataires!!!

El Jan salta i comenta que ell vol ser vinyataire perqué s'ho va passar molt bé l'any passat fent la verema i que li encanta recollir el raïm. No us enganyaré si us dic que em saltaven les llàgrimes, per veure com per una banda la Queralt creix i va definint poc a poc el que vol, els seus gustos, etc. i com el Jan fa referencia a una activitat que m'apassiona i concretament a la sortida que vaig organitzar l'any passat amb els amics del Thau de la seva antiga classe. Sembla mentida però tot queda, i ho guarden en un raconet per donar-te una alegria com la d'avui.

Benvinguts al nostre Bloc!!!

Ja fa uns dies li donava voltes a poder fer alguna cosa amb el Jan i la Queralt. Tenia ganes de fer alguna cosa que fossin com deures però sense ser deures, alguna cosa que poguéssim compartir, que fos de tots i nostre a la vegada, alguna cosa que ens permetés comunicar-nos amb els amics, ens permetés recordar i explicar tot el que fem i que ens fa gràcia compartir.

Li donava voltes i després de visitar, una vegada més, el bloc de l'Anna (viureaestocolm.blogspot.com), ho vaig veure clar. Fariem un Bloc.

I aquí em (ens) teniu. El nostre bloc el que vol es estar més aprop de tothom i sentir-vos a tots més aprop nostre.

Així doncs hola a tothom!!!

Esperem que les nostres notícies i comentaris us alegrin el dia i us facin somriure.

Fins aviat.

Edu