Malaurdament al final no va haver escalada. Anem per passos. El divendres vam quedar amb el guia a fer una cervesa al Jou Vell a Bellver. Bon feeling per començar i un primer missatge clar: "Tenim tres objectius demà: 1) tornar sans i estalvis, 2) gaudir de la jornada i 3) fer cim". El divendres a Cerdanya havia plogut i pintava relativament bé, s'aclaria el cel i les estrelles brillaven.
A les 6:00 sona el despertador (haviem quedat a les 6:30) miro per la finestra i el dia desperta ennuvolat, no gaire, pero ennuvolat. En qualsevol cas esmorçem alguna cosa ràpid i ens plantem a on haviem quedat a l'hora convinguda. Carreguem el cotxe i tirem cap a Ax-Les Thermes. De camí cap allà espurneja i a França el cel encara està més tapat. Arribem finalment a on comença la pista i segueix plovent i pinta gris.
La questió es que des d'allà encara ens queda 30min de pista i 1hora i mitja d'aproximació a peu de paret. El nostre guia no ho veu clar (nosaltres tampoc). Tenint en compte la facilitat de pujar i la disponibilitat de dates queda aplaçat. Contrariament al que pugués semblar estem contents. No era prudent fer 300 metres de paret amb el temps que feia. Com bé diu el Xavi, la paret no es mourà, ja tornarem.
Així que a les 8:30 estem de tornada a Balltarga i amb tot el dia per devant. "Has pujat mai al Cadí" li dic al Nestor. No. Doncs el plan del dia canvia en un moment. Pujar a Prat d'Aguiló, Pas de Gasolans i Comabona. El dia s'ha arreglat, el matí es sensacional, fa bona temperatura, sol, un matí fantàstic.
Tenint en compte el que costa organitzar-se per tenir un parell de dies lliures, entre la família en el meu cas i la novia en el seu, els compromisos, haver de demanar favors perque ens tirin un cable amb els nens, etc. al final de la jornada el Nestor salta i diu "Fantàstico, al final no se perdió la licencia".
Ara cal tornar a revisar agendes i buscar un nou forat per a la segona oportunitat.
Edu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada