Galetes

Molts coneixeu la traça, la passió i l'amor que té l'Eli per la cuina. Inclús alguns hem/heu pogut gaudir menjant els seus plats. Doncs bé no només té traça per cuinar sino que es una canguro excepcional i com qui no vol la cosa el divendres passat es va emportar el Dani, la Cris i la Queralt a casa seva a passar la tarda fent galetes.

La Queralt encantada de la vida, això de les manualitats li va molt (ja us ho havia comentat alguna altre vegada).

El més divertit es que al arribar a casa no vam poder probar les galetes (fantàstiques) ja que havia decidit que les regalaria a la Miriam i la Mariluz, les seves professores. La Miriam i la Mariluz estan a un altre nivell com podeu veure!!!

Doncs el dilluns va preparar unes bossetes personalitzades i avui ho ha portat al cole.

Per sort han sobrat galetes i ja tenim via lliure per atacar. Us asseguro que estan boníssimes.

I el Jan us preguntareu... doncs mentres l'Eli i els nens s'entretenien a tope el Jan acompanyava als avis a fer "recados" per Barcelona (quin misteri!!!).

Així que ja ho sabeu si voleu aprendre a fer galetes, passar una bona estona o sencillament gaudir de la companyia de l'Eli i dels nens, teniu un lloc fantàstic a casa la tieta.

Pessebre a casa l'avi Eduard

Una de les activitats més esperades al Nadal es el moment de fer el pessebre a casa l'avi Eduard. Per què? us preguntareu, doncs perque l'avi cada any fa un pessebre diferent, buscant l'originalitat, buscant algún efecte innovador, auténtic com diria ell, i sempre buscant la col·laboració de tots els nets.

S'ha de reconèixer que ho viu, i ha aconseguit fer-ho viure intensament a tots.

Així de memoria diria que fa 4 anys el pessebre era més o menys standard.

Fa 3 el pessebre estava situat a la ciutat, el cel (pintat pels nens com sempre) recreaba el skyline de Barcelona ciutat i compartint paissatge amb conills, pastors, el caganer, camells, etc. també hi va incorporar cotxes, avions, camions. Tot molt original.

L'any passat va decidir fer un riu de veritat, aquest sortia de dalt de les muntanyes i atravessava tot el pessebre per acabar desapareixent en una cascada al final del trajecte, els nens encara en parlen.

I aquest any el pessebre ha estat el més fidedigne al paissatge original d'Israel, és a dir, el desert. En aquest cas la sorra es de la platja de Castelldefels. Moníssims el ramat de camells que va comprar al Cris a Santa Llúcia!!!

Per la vostra informació, a la Cris el que li ha agradat més es el del desert, al Dani el de la ciutat i al Jan i la Queralt el de la cascada. I al avi...per original... el de la ciutat.

Ara toca començar a pensar i preparar el de l'any vinent!!!

Bon Nadal

El dinar de nadal de les Caspianes

Doncs com us deia en el anterior comentari també aquests dies em celebrat el dinar de Nadal de les Caspianes.

Un comentari, no, un llibre a part, s'hauria de fer sobre aquest fenomen que son les Caspianes, el seu ADN, les seves coincidencies, els seus valors,... i el fet que es mantinguin unides després de tants i tants anys. D'admirar i valorar!!!

Bé, el que en el seu dia va començar com el berenar de Nadal i que s'acostumava a fer quedant a un bar a prendre alguna cosa després dels turrons el dia 25 (recordo alguna d'aquestes vetllades al Velodromo d'abans), i que més tard es va reconvertir quedant a casa d'alguna de les Caspianes (quan ja estaven casades i van apareixer els primers nens), ara desde fa uns anys s'ha convertit amb un dinar. Els darrers anys ho haviem celebrat al restaurant Mas Farell. Un lloc recomenable perque hi ha un espai per nens amb canguros, molt espai per correr i (si tens sort) un menjador independent. El menjar correcte tenint en compte el que es i, al tenir la canalla controlada, el dinar i sobretaula fantàstics.

Enguany l'Eugenia, en part per estalviar desplaçaments, en part per facilitar la presencia de la Cris i en part com a pla de les retallades, va propossar fer el dinar a Cuidem la memoria. La proposta va ser molt ben rebuda i es va decidir, despres d'uns 15.000 mails, watsap i sms, que el portaria menjar preparat d'algun lloc. Per coordinar tot aquest tinglado (del menjar) s'ha encarregat la Marina d'una forma fantastica.

El dinar va aconseguir satisfer totes les expectatives, un lloc tranquil, per nosaltres sols, amb lloc pels nens, on no ens treia ningú, ni molestavem a ningú, per un preu significativament inferior al d'anys passats i on vam poder retrovar-nos una vegada més.

A última hora el Nacho, que com tots sabem porta la música a la sang, va organitzar un joc amb els nens, ballar quan sonava la música i quedar-se quiets (com estatues) quan parava, qui es movia eliminat. Els nens es van apuntar enseguida, alguna mare i pare se li anaven els malucs. La primera tongada la va guanyar, adivineu... el JAN. Estava que no hi cabia, tots els nens, agafant-lo i aixecant-lo com a guanyador, ell mans enlaire, estava supercontent!!! Va ser un moment màgic per ell.

Mentrestant la Marga, l'Anna i la Laura al·lucinaven de la forma de ballar de la Queralt i reiem de com aniriem de volit quan tots aquests trapelles siguin més grans.

Vam riure molt. Els nens s'ho van passar molt bé. Jugant a ping-pong, ballant, a "xapes", al twister, vienent la peli dels Barrufets. Pel Jan es aquest un grup en el que hi troba moltes complicitats, l'Àlex, la Carlota i La Queralt s'ho passa molt bé amb l'Alexia (les dues jugant a Twister estaven moníssimes).

Sens dubte val la pena celebrar el Nadal d'aquesta forma i amb aquests amics.

Pujolada i Pastorets

Ja estem en festes, si, si,... encara que estiguem a inicis de desembre a casa nostra ja estem en festes, i no ho dic pel Pessebre o l'arbre de Nadal (que ja us comentarem en una altra ocasió) ho dic perqué la tradició dels Pujol indica que el dinar de Nadal es celebra el dissabte anterior al pont de la Puríssima per la cual cosa el cap de setmana passat va començar l'atapeïda agenda de Nadal.

Celebració que va continuar aquest diumenge amb el dinar de Nadal de les Caspianes (d'aquest també n'haurem de fer un post individual, el xou del Nacho fent ballar els nens s'ho mereix!!!).

Doncs bé mentres jo em quedava a casa curant una febre horrorosa de 39º la resta de la familia van anar el passat 26 a dinar amb tots els tiets, cosins, nebots, etc... de la família de l'avia Angels.

Pel que m'han comentat el lloc ideal, un local d'una associació, amb teatre incorporat (ara us en parlo) i dedicat en exclusiva pel grup. Amb camp per córrer pels nens, espai suficient pels pares,... vaja ideal.

Aquest any l'esdeveniment l'organitzaven la Marta i la Clara i tenint en compte que l'any passat l'Angels i la Gloria (i la Mariona a la sombra) es van liar la manta i van organitzar un joc, aquest any no podia ser menys, així que la Marta recordant vells temps de monitora i temps presents de professora va organitzar uns pastorets pels nens. Va repartir papers, va fer un guió, va pensar en el vestuari, en els decorats, ... un curro!!!

A casa la Queralt encantada amb la seva frase, amb el seu paper de pastoreta, i tenint en compte (almenys es com ho expressava) que fa teatre quasi que li venia tot petit. D'altra banda el Jan primer content (li tocava ser Sant Josep i dir dos frases), a mida que es va anar acostant el dia, que li feia vergonya, que no volia ser el centre d'atenció, que ell preferia ser pastor, ... Doncs res truquem a la Marta, canviem el guió, els papers, etc... i de repent el dia abans, que si que ell farà de Sant Josep ¿? Bé creuem els dits i endavant. L'Aleix (que no sigui dit que no en parlem) tenia l'important paper secundari d'ovelleta!!!

Doncs bé va ser un ÉXIT TOTAL. 3 minuts de glória per a tots i totes.

La resta del dinar, (parlo en nom de l'Eugenia), bé, com sempre amb ganes de parlar amb tothom, sense poder fer-ho amb la meitat, pendent dels nens, donant papilles, amb algunes novetats (poquetes) i gaudint dels nens dels altres i veient com creixen.

Us adjunto una foto dels actors... estan guapos eh!!!

Més muntanyes

Ja sabeu els que em coneixeu la meva afició per les muntanyes. Soc subscriptor del Desnivel des dels inicis. Vaig al festival de cinema de muntanya de Torellò des de sempre (el dissabte en donen els premis), visito si puc la fira del llibre de muntanya de l'Esquirol (ja us vaig parlar de la conferencia d'aquest any del Robert Jasper), i sempre que puc intento sortir a fer alguna excursió.

Avui vull compartir amb vosaltres la conferencia SENSACIONAL a la que vaig anar el passat dijous. Era al Palau de la música, la presentació de la primera invernal a un 8.000 del Karakorum (el G-II). Va ser espectacular. Veure els dos máxims himalaistes del moment allà mateix, gaudir de les explicacions (es un supercomunicador) de Simone Moro, i poder veure la pel·lícula "COLD" que van filmar de l'ascenció van fer de la tarda-nit un auténtic privilegi.

Pels interessants en el tema us penjo el link de Desnivel amb la transcripció del col·loqui i un enllaç de youtube amb el trailer de la peli y un altre link de youtube amb la peli del patrocinador de l'expedició.

Per anar fent boca: al camp base a dins de la tenda estaven a -32ºC (si si a dins de la tenda). Inhumà.

http://desnivel.com/cultura/el-coloquio-de-simone-moro-denis-urubko-y-cory-richards-en-barcelona-2011-parte1
www.youtube.com/watch?v=QVNTdqWNb20
www.youtube.com/watch?v=5mPQT_4yBZY

Monster Jam

Efectivament. Una altre activitat del cap de setmana. En aquest cas els afortunats van ser l'Eugenia i sobretot el Jan. Ja feia mesos que haviem comprat entrades per anar a veure aquest espectacle totalment americà amb la Marga, l'Alex i el Pau.

No se si li va agradar més al Jan o a l'Eugenia!!! Els dos en parlen meravelles. Que si el Toro Loco, que si Iron Man, Maximum Destruction,... i les motos fent piruetes i un carret de golf amb un motor d'avió a propulsió...

Una disfrutada pel que es veu i una molt bona idea poder-ho compartir amb la Marga, l'Alex i el Pau, que pel que sembla van flipar igual. Segons el Jan la Marga anava dient "Ui!!! Ai!!!" quan feien aquests salts i xocs.

Ara veig clar, tenint en compte l'experiència, el bon rato passat per tots i la déria que té l'Aleix amb els cotxes, que hem de deixar d'anar a buscar bolets i caminar i enfocar totes les energies en el món del motor. Qui ho havia de dir!!!

Canvi de títol del bloc

Hola a tots,

Devant de la pressió popular (dels meus fills, sobretot de la Queralt) he decidit canviar el títol del bloc. La Queralt (amb raò) estava indignada perqué amb el nom anterior la mamà i l'aleix no podien escriure per lo que tota la família no estava representada.

També va proposar canvi de nom a vidalhervás pero en aquest cas jo prefereixo mantenir l'actual, és més llarg, més complicat,... però el trobo més divertit i al final hi som tots de forma conjunta i individualment.

Apa a seguir actualitzant amb notícies i activitats de la família.

Records!!!

Cal dedicar temps de qualitat als nens

El cap de setmana, com sempre a casa (es el que té ser una mica inquiet i no voler quedar-se tancat), l'hem tingut farcit d'activitats.

Monster Jam, pel·lícula de la Kika, festa d'aniversari de P5, dinar amb avis dissabte i diumenge, visita de cosines el diumenge, Mc Donald's el divendres al vespre,...

Com faig habitualment ahir al vespre quan la Queralt ja era estirada al llit li vaig demanar que em digues tres coses que li havien agradat del diumenge. Anar a la festa de P5, jugar amb les cosines, pero lo primer que em va dir... haver fet manualitats junts a la tarda.

Us explicaré. Quan van marxar avis, patri, nàstia i martina, per tal de no quedar tots per allà tirats fent el borinot i per tal de distreure una mica els nens de l"acoso" de l'Aleix, els hi vaig proposar de fer alguna manualitat. La Queralt va decidir pintura de dits, per fer uns dibuixos amb les mans, en un tres i no res vem montar la paradeta i ja ens veus als tres (jan també tot i la negativa inicial) pintant. Mentrestant l'Eugenia anava controlant "la fera" perque no ens destorbés.

Doncs aquest temps "gratuït" (contra el cost de les altres activitats), personalitzat, compartit, viscut,... es el que va agradar més del diumenge a la Queralt. De nou una lliço!!! (tot i que haig de reconeixer que segueixo sent un cul inquiet i no m'apassiona quedar-me tancat a cas)

Halloween

Si algú m'hagués dit fa uns anys que Halloween passaria a formar part del calendari de celebracions més esperades a casa de ben segur l'hagués enviat a pastar fang.

Però les circumstancies canvien i la vida evoluciona i tenir nens fa que tot agafi un altre caire i... que carai es una festa la mar de divertida en que per un dia ens transformem, canviem el xip, i tenim l’excusa per trobar-nos amb els amics.

En el cas del Jan el fet que es reparteixin caramels i xuxes es un punt important i en el cas de la Queralt el fet de la disfressa i l’emoció d’anar casa per casa son punts que la motiven a tope.

L’any passat va ser la primera vegada que ho vam celebrar. Va ser a Lascuarre, baixant de Benasque i va ser ideal, eren 4 gats, el poble petit, no hi havia lloc per vergonyes, érem els que havien de ser: cosines, els nostres i unes amiguetes del poble. Es van disfressar amb bosses d’escombraries negres amb la cara pintada i a córrer. Va ser genial. Els nens els hi va quedar un molt bon gust de boca.

I aquest any tornem-hi. En aquesta ocasió a Osseja a les Ecoles. La cosa pintava més multitudinària però de nou vam tenir sort amb un factor, hi eren la Carlota i l’Alexia, i els quatre van fer pinya i... vinga a demanar caramels per tota la urbanització. Els mes contents de tots. El Jan de dimoni i la Queralt de pirata. Va ser una tarda nit molt divertida. Fins al punt que l’Eugenia i jo vam marxar i ells es van quedar més estona i van tornar amb la Laura i el Nacho. Un superexit.

A veure l’any vinent on ens agafarà...

Primera Catalano-Venezolana a la via "Tapas sans dalle" de la Dent d'Orlu

Efectivament el dia 1 de novembre (Tots Sants) vam tornar-ho a intentar i aquest cop si, el temps ens va respectar, i vam poder assolir l'objectiu llargament anhelat.

Ens vam llevar a quarts de 7, el cel mig cobert, núvols d’hivern, grisos, com de plom, tapaven les puntes més altes de la Cerdanya. Però també hi havia força traces de sol, cel clar i llum del matí, d’aquella que escalfa sols veure-la.

A les 7 ja érem en camí. Tot pintava bé. Arribem a Ax i seguim amunt, avui es el dia. Jo que patia pel fred el matí tampoc no era excessivament gèlid.

Aparquem el cotxe, ens equipem, ens abriguem una mica per començar a caminar (als 10 minuts ens hauríem de desabrigar), agafem una mica de menjar per omplir si arriba la gana i amunt. Son les 8 i el cel sembla que s’aclareix definitivament.

L’aproximació a mi se’m fa pesada. Es un camí de muntanya espectacular que puja serpentejant entre un bosc tardorenc ja despullat, de la quantitat de fulles que hi havia no es podia veure el camí. Tant el Nestor com jo anem a roda del Xavi (el nostre guia).

Son les 9, arribem al coll, ara cal baixar uns metres per anar a buscar la paret. Son 5 minuts de descans.

Ja hi som. A peu de via. A primera vista sembla menys dreta del que preveiem (ja ens ho havia comentat el Xavi) però inclús més llarga (des de sota no es pot percebre del tot bé).

Ens equipem i amunt. Jo corda verda, el Nestor corda taronja. La via no es de potencia física, inclús hi ha trams que les mans son sobreres. La roca es molt adherent i treballar bé el tema peus i equilibri es fonamental.

Fem un primer tram i... fantàstic. I un segon. I un tercer... Una disfrutada. Tirem algunes fotos. Ens anem intercanviant amb el Nestor qui puja primer, qui segon, qui assegura, qui descansa.

El que més em sorpren es el silenci. No bufa el vent. La boira s'acosta, salta el coll, embolcalla la paret, torna a marxar. És un moment màgic.

Hi ha un parell de passos més exposats, en un tram molt amunt (al 7e llarg), hi ha un petit sostret del que en surto estirat per dalt pel Xavi, el Nestor s’ajuda en un altre pas de la corda. Però que carai hem vingut a gaudir de la via, a sortir-ne per dalt, i de ben segur les coses estan sortint de pel·lícula.

Ja queda poc, només dos llargs i comença a ploure, cau una pluja fina. El Xavi ens arenga, “vinga fem via que si això va a més passarem un parell de llargs finals complicats”. La pluja cedeix i ens deixa arribar al cim sense problemes.

Quan hi arribem ens rep el sol, sense vent (no n’ha fet en cap moment), la vista es magnífica. Ho hem aconseguit. 3 objectius assolits: gaudir, tornar i fer cim.

Ara toca la baixada. El primer tram es molt dret, molt enfangat i una mica perillós. Anem alerta i pel cansament acumulat rellisquem un parell de vegades. Tornem a ser al coll. Desfem el camí dins del bosc i arribem al cotxe. Estem baldats.

Ha estat la primera via llarga pirinenca. Era un objectiu, un somni que tenia de fa temps i ja està complert. Soc feliç. Ara toca tornar a somiar.

Activitats i manualitats

Aquest estiu i tardor han estat molt profitoses en quan a manualitats. Osseja ha estat un lloc on hem pogut dedicar temps a fer algun tipus de manualitat o activitat que ha acabat al final amb com una obra d'art.

A l'estiu i per tal de fer els deures una mica més divertits vam fer dos pósters amb motius d'Osseja. Vam agafar la màquina de fotos i aprofitant que Osseja és un poble ple de cases de pagès, antigues, diferents, decorades, etc. vam sortir a passejar i a fer un reportatge del nostre poble d'estiueig. El Jan va fer un póster de les portes del poble i la Queralt un de les finestres. Una vegada fetes les fotos, vam anar a Puigcerda, les vam revelar, vam comprar cartolines, rotuladors i cola i de nou a casa cadascú va fer el seu póster.

Per mi dos obres d'art. Ja quedaran per sempre a Osseja i podrem ampliar amb fotos de teulades, d'arbres, de poms de porta, ... del que ens sembli més original i divertit.

Aprofitant la nostra visita durant el pont de tot sants i amb l'ajuda inestimable del Xapa, la Queralt va fer un cartell fantastic de la tardor. Van recollir fulles del jardí, van aprofitar un cartro d'una caixa i només els va caldre dibuixar les lletres i enganxar els troçets de les fulles (com un trencadís del Gaudí). La Queralt estava tant contenta que va voler portar el cartell al cole a on des del dimecres 2 presideix la classe.

I mentrestant el Jan el mateix cap de setmana mentres jo anava d'escalada amb el Nestor em va preparar una safata sensacional amb un dibuix fantastic de les muntanyes de Cerdanya. Cada dia ens sorpren més, tot i que no li agrada en excés dibuixar (almenys a casa no ho reclama) ha fet aquesta obra d'art que guardo a casa amb molt d'orgull.

Veure'm que ens aportarà el Nadal si pujem per allà dalt!!!

Festa del Jan 2 ... o que en farem del gamarús!!!

Mariona,

El text l'hem tret d'un llibre que vam treure de la biblioteca de sant cugat: Tina Superbruixa especial aniversaris.

Diga-li al gamarús que potser no li tallarem la caballera però que es vagi despedint de la barba...

Estem ensejant el crit de guerra inspirats pels mestres...

http://www.youtube.com/watch?v=QKl-1NbIoHs

Que es prepari...

Invitació a la meva festa

Estimat/da cosí/na de sang,

Quan la lluna nova sigui  en quart decreixent sobre l’avet negre que s’alça al costat de la roca de la calavera, és a dir exactament el diumenge 23 d’Octubre, celebraré  amb tu i tots els indis, cowboys y cowgirls la festa del salvatge oest.

Trobaràs la meva tenda muntada al carrer Joan Alcover 26 baixos 2º.

La festa de l’Oest començarà a les 11:00 hores i acabarà a les 14:00 hores, quan haurem esgotat l’última pipa de la pau. Així doncs, enterra la teva destral de guerra i deixa que el teu revòlver tregui rovell.

T’espero juntament amb els meus germans de sang la  Queralt  Petita euga inquieta i l’Aleix Toro salvatge, sobretot armat amb molt de coratge i vine amb moltes forces per passar una bona estona.

El cap de la tribu dels Pells blanques:

Jan Ull d’àguila

Us adjunto una foto del meu germà toro salvatge i jo amb l’últim gamarús que ens va buscar les pesigolles... en aquell ocasió el vam deixar anar!!!!

La meva peli prafarida

La meva peli prafarida es aristogatos. Els gatets es diuen: la Marie es la nena, el Berlioz es un dels nens, i el Toulouse es un altre, la mama es diu Duquesa i el gat que s'enamora de la mama es diu Tomas... i el Berlioz sap tocar el piano i el Toulouse sap pintar i la Marie canta molt bé.

El meu personatge preferit de la peli es: la Marie.



Us poso una foto dels gatets.

Adeu, Queralt.

Scooby doo

A mi els dibuixos que més m'agraden son Scooby Doo. El personatge que més m'agrada es el shagi. A vegades em fan una mica de por els monstres que surten. A la tele fan capitols antics i moderns jo prefereixo els capitols antics.
Us poso una foto del scooby...


Fins aviat,

Jan

Laberint d'Horta: calor, pols i molts amics

Hola a tots,

Ahir al matí, dia festiu intersetmanal, vam decidir passar-lo com la meitat de Catalunya, és a dir anant al laberint d'Horta. No s´hi cabia. Estava a reventar, passejant per dins del laberint havies d'anar parant, deixar passar gent, apartan-te, ... A més feia una calor (com a tot el país aquests dies) de justícia i tenint en compte que fa dies que no plou tot el parc (i més dins del laberint) s'aixecava una pols que s'et ficava per tot arreu. Un panorama com podeu veure.

De totes formes ens ho vam passar molt bé i va valer molt la pena ja que ens hi vam trobar un bon grup d'amics. En principi haviem quedat amb la Laura i el Nacho (+ Carlota i Alexia), al final es van apuntar els Peiro i família, la Gemma Grau i els seus fills, inclús el Pablo i la Sara (amics del Pep).

Amb tot aixó ens vam trobar els veïns de casa (mario + pol) i de lluny vaig veure el Jordi de la feina celebrant una festa de cole (d'aquestes que es porten tant ara als jardins per estalviar).

I amb tot aixó us preguntareu que els hi va semblar al Jan i la Queralt. Doncs ells mateixos us ho expliquen:

Jan: "a mi el que em va agradar més anar probant camins. El papa, la carlota, l'alexia, l'oriol i jo vam arribar al centre del laberint, la mama i els altres no ho van trobar pero van arribar a l'altra banda. A la queralt no li va agradar perque hi havia molt sol i hi havia molta gent"

Caparrons, dracs i Robert Jasper

(us adjunto el missatge original que havia escrit la Queralt i que vam perdre i jo vaig introduir amb la meva redacció. Evidentment es molt millor i més autentic aquest.)

Ai bem ana al cercavila de sarria i la nastia, jo i al jan bem portar un gaganto.


El que van portar els nens es una geganta que es diu marieta de l'ull viu, i la van fer al 2008, si busqueu a la web del Traç podreu veure'n una foto (porta un delantal blau cel). Si us hi fixeu bé podreu reconeixer a unes cuantes Sarrianenques il·lustres...

daspres bem ana a la fira. jo vax poja a la balena, al drac i als patitos.

el jan va pojar a l drac als autosdexoce i a la balena.



Mentrestant jo (el papa) vaig pujar a l'Esquirol a la fira del llibre de muntanya on a les 19:30 hi havia un audiovisual del Robert Jasper, un supercrack, que entre altres coses ha fet 17 vies diferents a la nord de l'Eiger (en solo, en lliure, amb la seva dona, ...). Va ser una conferencia fantastica. Inclús baix tenir la oportunitat de comprar un llibre il·lustrat que ha escrit l'Araceli Segarra i que em va signar pels tres.

Us adjunto la web d'uns i altres:
http://www.robert-jasper.de/
http://www.losviajesdetina.blogspot.com/
http://www.firallibremuntanya.net/

Fins aviat...

Gegantons, "caballitos" i Robert Jasper

Ahir a la tarda vam anar a les festes de Sarrià a veure la Nàstia com treia a passejar un gegantó al cercavila de la festa major.

El van poder carregar el Jan, la Queralt i la Nàstia. El gegantó es diu Marieta de l'ull viu. Us adjuntem una foto en que surt (es el tercer per la esquerra de la fila de sota).



Quan es va acabar vam anar a la fira (als "caballitos. Cadascú va muntar a 3 atraccions. La Queralt va pujar al drac (muntanya russa de festa major), a la balena (un inflable) i va fer un patitos. El Jan va fer drac també, balena i autos de choque.

I mentrestant jo vaig aprofitar per anar a l'Esquirol (Sta Maria del Corcó - a Osona) a passejar per la fira de llibres de muntanya. A les 19:30 hi havia una conferéncia-audiovisual del Robert Jasper, un megacrack que entre altres coses a fet 17 vies diferents a l'Eiger (en solo, en lliure, amb la seva dona, ...). Va ser una vetllada fantastica.

http://www.firallibremuntanya.net/
http://www.robert-jasper.de/

Fins la propera...

Kerity, la casa dels contes

Avui hem anat al cine. Als Verdi de Barcelona fan un cicle de pelis amb el titól Verdi Kids. Son pel·lícules de dibuixos animats que no son Disney, Pixar, etc.

Avui feien Kerity, la casa dels contes. El Natael rep en herencia de la seva tia-àvia una biblioteca de contes infantils. Ell sense saber-ho serà el guardià de tots els contes infantils del món, i el responsable de que no es perdin ni caiguin el oblit. Però per poder fer això haurà d'aprendre a llegir abans de les 12, sinò tots els personatges i els contes desapareixeran...

Hi hem anat amb la Queralt i el Jan, ara us diem que ens ha agradat més a cadascú.

A la Queralt el tros que li ha agradat més es quan el Natael al final de tot aprén a llegir.
Al Jan el tros en que el Natael (que l'han fet petit amb un encanteri), l'Alicia (del país de les meravelles), el conill (també del país de les meravelles) i l'ogre (del polzet) estan dins d'un castell de sorra al mig de la platja i s'escapen de l'atac d'un cranc i una nena petita.
A mi lo que m'ha agradat més es el tros en que tots els personatges surten dels contes per saludar al Natael.

La peli ens ha agradat molt a tots. I era en català. Us la recomanem a tots perque l'ha aneu a veure. Us copiem el poster de la peli.

Fins la propera

L'Aleix ja no sera el mes petit

El just i la mariona estan esperan un  bebe. L'Aleix era el cosi mes petit i ara ja no ho sera. Ens fa molta ilusió que tinguem un cosinet o cosineta nou.

M'ha dit un ocellet que el nou/va membre de la familia Lopez Vidal no ha visitat encara el metge, per la qual cosa discreció!!!!

Demà dormim a casa uns amics

Com que els papas marxen de cap de setmana a Amsterdam i agafen un avió molt d'hora el divendres, la Queralt i jo anirem a dormir a casa l'Albert i la Celia demà.

Hem comprat uns regalets per ells. Per l'Albert unes cartes de Pokemon i per la Celia un sobre de mascota màgica.

La mamà m'ha dit que em portarà un joc de Nintendo DS i que a més podrem llogar un joc per portar el cap de setmana.

He fet una llista dels que m'agradaria: FIFA, Micromachines, Lego, G-Force i Pokemon.

El dilluns ja us explicaré com ens ha anat.

No se perdió la licencia

Malaurdament al final no va haver escalada. Anem per passos. El divendres vam quedar amb el guia a fer una cervesa al Jou Vell a Bellver. Bon feeling per començar i un primer missatge clar: "Tenim tres objectius demà: 1) tornar sans i estalvis, 2) gaudir de la jornada i 3) fer cim". El divendres a Cerdanya havia plogut i pintava relativament bé, s'aclaria el cel i les estrelles brillaven.

A les 6:00 sona el despertador (haviem quedat a les 6:30) miro per la finestra i el dia desperta ennuvolat, no gaire, pero ennuvolat. En qualsevol cas esmorçem alguna cosa ràpid i ens plantem a on haviem quedat a l'hora convinguda. Carreguem el cotxe i tirem cap a Ax-Les Thermes. De camí cap allà espurneja i a França el cel encara està més tapat. Arribem finalment a on comença la pista i segueix plovent i pinta gris.

La questió es que des d'allà encara ens queda 30min de pista i 1hora i mitja d'aproximació a peu de paret. El nostre guia no ho veu clar (nosaltres tampoc). Tenint en compte la facilitat de pujar i la disponibilitat de dates queda aplaçat. Contrariament al que pugués semblar estem contents. No era prudent fer 300 metres de paret amb el temps que feia. Com bé diu el Xavi, la paret no es mourà, ja tornarem.

Així que a les 8:30 estem de tornada a Balltarga i amb tot el dia per devant. "Has pujat mai al Cadí" li dic al Nestor. No. Doncs el plan del dia canvia en un moment. Pujar a Prat d'Aguiló, Pas de Gasolans i Comabona. El dia s'ha arreglat, el matí es sensacional, fa bona temperatura, sol, un matí fantàstic.
Tenint en compte el que costa organitzar-se per tenir un parell de dies lliures, entre la família en el meu cas i la novia en el seu, els compromisos, haver de demanar favors perque ens tirin un cable amb els nens, etc. al final de la jornada el Nestor salta i diu "Fantàstico, al final no se perdió la licencia".

Ara cal tornar a revisar agendes i buscar un nou forat per a la segona oportunitat.

Edu

Museu dal Forum i Mc Donalds

Aquest matí hem anat al Forum a veure el Museu de ciencies naturals. Primer ens han ensenyat l'espai i despres hem anat corrents en el temps i hem arribat en els animals on estem ara. Hi havia una exposició d'animals disecats. El que m'ha agradat molt es un cranc amb unes potes de metres (molt gran), a la Queralt li han agradat tots.

Quan hem sortit hem anat al parque amb uns tobogans molt grans.

I despres de tot això hem anat al McDonalds a dinar. Amb el happy meal ens han donat una bosseta on hi havia tot de coses de exploradors i la targeta de soci.

Us posso una foto de l'esquelet de la balena que hi ha a l'entrada del museu.



Jan

Dent d'Orlu

Demà marxo amb el Néstor (un company de feina) a escalar la Dent d'Orlu. Es sense cap mena de dubte una de les activitats més excitants dels darrers mesos per no dir anys. Estem els dos emocionats. L'escalada la farem amb un guia (encara no tenim el nivell ni els pebrots suficients per tirar amunt sols!!!). Us adjunto una foto perque podeu contemplar la magnitud de la tragèdia.

Ara només cal esperar que el temps ens respecti (es preveu devallada de temperatures, però de moment sembla que no ha de ploure). Seria una llàstima que ho haguessim d'anul·lar. Ja en vaig tenir prou amb l'anul·lació de l'Aneto del juliol (hi haviem d'anar amb el Sergi, el Xavi i el Lluis), tot i que al final ho vem arreglar força bé fent el Puigmal.

Bé espero poder portar bones notícies i fotos espectacular el dilluns.

Pit i amunt!!!

Jo vull ser vinyataire!!!

El dilluns va ser el primer dia d'escola per tots a casa. El Jan i la Queralt van sortir contents del cole (quin gust veure que s'ho passen bé i que entren i surten de l'escola amb un somriure!!!). De camí cap a casa vam fer l'habitual "interrogatori" del primer dia. Qué heu fet? Amb qui t'assentes a taula? Hi ha algú nou a classe? I la professora que tal? Ja teniu nom de classe?... I aquí es on m'aturo.

El Jan (a la seva manera) ens va comentar que ells havien d'escollir un nom de comic per la classe i la Queralt ens va comentar que la classe havia d'escollir el nom d'un ofici. Inmediatament vam començar a donar idees, metges, infermeres (referencies als avis!!!), veterinaris d'animals (jo vull ser veterinaria diu la Queralt), espies (proposta inicial de la Queralt també), bombers, ... i vinyataires!!!

El Jan salta i comenta que ell vol ser vinyataire perqué s'ho va passar molt bé l'any passat fent la verema i que li encanta recollir el raïm. No us enganyaré si us dic que em saltaven les llàgrimes, per veure com per una banda la Queralt creix i va definint poc a poc el que vol, els seus gustos, etc. i com el Jan fa referencia a una activitat que m'apassiona i concretament a la sortida que vaig organitzar l'any passat amb els amics del Thau de la seva antiga classe. Sembla mentida però tot queda, i ho guarden en un raconet per donar-te una alegria com la d'avui.

Benvinguts al nostre Bloc!!!

Ja fa uns dies li donava voltes a poder fer alguna cosa amb el Jan i la Queralt. Tenia ganes de fer alguna cosa que fossin com deures però sense ser deures, alguna cosa que poguéssim compartir, que fos de tots i nostre a la vegada, alguna cosa que ens permetés comunicar-nos amb els amics, ens permetés recordar i explicar tot el que fem i que ens fa gràcia compartir.

Li donava voltes i després de visitar, una vegada més, el bloc de l'Anna (viureaestocolm.blogspot.com), ho vaig veure clar. Fariem un Bloc.

I aquí em (ens) teniu. El nostre bloc el que vol es estar més aprop de tothom i sentir-vos a tots més aprop nostre.

Així doncs hola a tothom!!!

Esperem que les nostres notícies i comentaris us alegrin el dia i us facin somriure.

Fins aviat.

Edu