Però les circumstancies canvien i la vida evoluciona i tenir nens fa que tot agafi un altre caire i... que carai es una festa la mar de divertida en que per un dia ens transformem, canviem el xip, i tenim l’excusa per trobar-nos amb els amics.
En el cas del Jan el fet que es reparteixin caramels i xuxes es un punt important i en el cas de la Queralt el fet de la disfressa i l’emoció d’anar casa per casa son punts que la motiven a tope.
L’any passat va ser la primera vegada que ho vam celebrar. Va ser a Lascuarre, baixant de Benasque i va ser ideal, eren 4 gats, el poble petit, no hi havia lloc per vergonyes, érem els que havien de ser: cosines, els nostres i unes amiguetes del poble. Es van disfressar amb bosses d’escombraries negres amb la cara pintada i a córrer. Va ser genial. Els nens els hi va quedar un molt bon gust de boca.
I aquest any tornem-hi. En aquesta ocasió a Osseja a les Ecoles. La cosa pintava més multitudinària però de nou vam tenir sort amb un factor, hi eren la Carlota i l’Alexia, i els quatre van fer pinya i... vinga a demanar caramels per tota la urbanització. Els mes contents de tots. El Jan de dimoni i la Queralt de pirata. Va ser una tarda nit molt divertida. Fins al punt que l’Eugenia i jo vam marxar i ells es van quedar més estona i van tornar amb la Laura i el Nacho. Un superexit.
A veure l’any vinent on ens agafarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada