Ja sabeu els que em coneixeu la meva afició per les muntanyes. Soc subscriptor del Desnivel des dels inicis. Vaig al festival de cinema de muntanya de Torellò des de sempre (el dissabte en donen els premis), visito si puc la fira del llibre de muntanya de l'Esquirol (ja us vaig parlar de la conferencia d'aquest any del Robert Jasper), i sempre que puc intento sortir a fer alguna excursió.
Avui vull compartir amb vosaltres la conferencia SENSACIONAL a la que vaig anar el passat dijous. Era al Palau de la música, la presentació de la primera invernal a un 8.000 del Karakorum (el G-II). Va ser espectacular. Veure els dos máxims himalaistes del moment allà mateix, gaudir de les explicacions (es un supercomunicador) de Simone Moro, i poder veure la pel·lícula "COLD" que van filmar de l'ascenció van fer de la tarda-nit un auténtic privilegi.
Pels interessants en el tema us penjo el link de Desnivel amb la transcripció del col·loqui i un enllaç de youtube amb el trailer de la peli y un altre link de youtube amb la peli del patrocinador de l'expedició.
Per anar fent boca: al camp base a dins de la tenda estaven a -32ºC (si si a dins de la tenda). Inhumà.
http://desnivel.com/cultura/el-coloquio-de-simone-moro-denis-urubko-y-cory-richards-en-barcelona-2011-parte1
www.youtube.com/watch?v=QVNTdqWNb20
www.youtube.com/watch?v=5mPQT_4yBZY
dimarts, 15 de novembre del 2011
Monster Jam
Efectivament. Una altre activitat del cap de setmana. En aquest cas els afortunats van ser l'Eugenia i sobretot el Jan. Ja feia mesos que haviem comprat entrades per anar a veure aquest espectacle totalment americà amb la Marga, l'Alex i el Pau.
No se si li va agradar més al Jan o a l'Eugenia!!! Els dos en parlen meravelles. Que si el Toro Loco, que si Iron Man, Maximum Destruction,... i les motos fent piruetes i un carret de golf amb un motor d'avió a propulsió...
Una disfrutada pel que es veu i una molt bona idea poder-ho compartir amb la Marga, l'Alex i el Pau, que pel que sembla van flipar igual. Segons el Jan la Marga anava dient "Ui!!! Ai!!!" quan feien aquests salts i xocs.
Ara veig clar, tenint en compte l'experiència, el bon rato passat per tots i la déria que té l'Aleix amb els cotxes, que hem de deixar d'anar a buscar bolets i caminar i enfocar totes les energies en el món del motor. Qui ho havia de dir!!!
No se si li va agradar més al Jan o a l'Eugenia!!! Els dos en parlen meravelles. Que si el Toro Loco, que si Iron Man, Maximum Destruction,... i les motos fent piruetes i un carret de golf amb un motor d'avió a propulsió...
Una disfrutada pel que es veu i una molt bona idea poder-ho compartir amb la Marga, l'Alex i el Pau, que pel que sembla van flipar igual. Segons el Jan la Marga anava dient "Ui!!! Ai!!!" quan feien aquests salts i xocs.
Ara veig clar, tenint en compte l'experiència, el bon rato passat per tots i la déria que té l'Aleix amb els cotxes, que hem de deixar d'anar a buscar bolets i caminar i enfocar totes les energies en el món del motor. Qui ho havia de dir!!!
Canvi de títol del bloc
Hola a tots,
Devant de la pressió popular (dels meus fills, sobretot de la Queralt) he decidit canviar el títol del bloc. La Queralt (amb raò) estava indignada perqué amb el nom anterior la mamà i l'aleix no podien escriure per lo que tota la família no estava representada.
També va proposar canvi de nom a vidalhervás pero en aquest cas jo prefereixo mantenir l'actual, és més llarg, més complicat,... però el trobo més divertit i al final hi som tots de forma conjunta i individualment.
Apa a seguir actualitzant amb notícies i activitats de la família.
Records!!!
Devant de la pressió popular (dels meus fills, sobretot de la Queralt) he decidit canviar el títol del bloc. La Queralt (amb raò) estava indignada perqué amb el nom anterior la mamà i l'aleix no podien escriure per lo que tota la família no estava representada.
També va proposar canvi de nom a vidalhervás pero en aquest cas jo prefereixo mantenir l'actual, és més llarg, més complicat,... però el trobo més divertit i al final hi som tots de forma conjunta i individualment.
Apa a seguir actualitzant amb notícies i activitats de la família.
Records!!!
dilluns, 14 de novembre del 2011
Cal dedicar temps de qualitat als nens
El cap de setmana, com sempre a casa (es el que té ser una mica inquiet i no voler quedar-se tancat), l'hem tingut farcit d'activitats.
Monster Jam, pel·lícula de la Kika, festa d'aniversari de P5, dinar amb avis dissabte i diumenge, visita de cosines el diumenge, Mc Donald's el divendres al vespre,...
Com faig habitualment ahir al vespre quan la Queralt ja era estirada al llit li vaig demanar que em digues tres coses que li havien agradat del diumenge. Anar a la festa de P5, jugar amb les cosines, pero lo primer que em va dir... haver fet manualitats junts a la tarda.
Us explicaré. Quan van marxar avis, patri, nàstia i martina, per tal de no quedar tots per allà tirats fent el borinot i per tal de distreure una mica els nens de l"acoso" de l'Aleix, els hi vaig proposar de fer alguna manualitat. La Queralt va decidir pintura de dits, per fer uns dibuixos amb les mans, en un tres i no res vem montar la paradeta i ja ens veus als tres (jan també tot i la negativa inicial) pintant. Mentrestant l'Eugenia anava controlant "la fera" perque no ens destorbés.
Doncs aquest temps "gratuït" (contra el cost de les altres activitats), personalitzat, compartit, viscut,... es el que va agradar més del diumenge a la Queralt. De nou una lliço!!! (tot i que haig de reconeixer que segueixo sent un cul inquiet i no m'apassiona quedar-me tancat a cas)
Monster Jam, pel·lícula de la Kika, festa d'aniversari de P5, dinar amb avis dissabte i diumenge, visita de cosines el diumenge, Mc Donald's el divendres al vespre,...
Com faig habitualment ahir al vespre quan la Queralt ja era estirada al llit li vaig demanar que em digues tres coses que li havien agradat del diumenge. Anar a la festa de P5, jugar amb les cosines, pero lo primer que em va dir... haver fet manualitats junts a la tarda.
Us explicaré. Quan van marxar avis, patri, nàstia i martina, per tal de no quedar tots per allà tirats fent el borinot i per tal de distreure una mica els nens de l"acoso" de l'Aleix, els hi vaig proposar de fer alguna manualitat. La Queralt va decidir pintura de dits, per fer uns dibuixos amb les mans, en un tres i no res vem montar la paradeta i ja ens veus als tres (jan també tot i la negativa inicial) pintant. Mentrestant l'Eugenia anava controlant "la fera" perque no ens destorbés.
Doncs aquest temps "gratuït" (contra el cost de les altres activitats), personalitzat, compartit, viscut,... es el que va agradar més del diumenge a la Queralt. De nou una lliço!!! (tot i que haig de reconeixer que segueixo sent un cul inquiet i no m'apassiona quedar-me tancat a cas)
dijous, 10 de novembre del 2011
Halloween
Si algú m'hagués dit fa uns anys que Halloween passaria a formar part del calendari de celebracions més esperades a casa de ben segur l'hagués enviat a pastar fang.
Però les circumstancies canvien i la vida evoluciona i tenir nens fa que tot agafi un altre caire i... que carai es una festa la mar de divertida en que per un dia ens transformem, canviem el xip, i tenim l’excusa per trobar-nos amb els amics.
En el cas del Jan el fet que es reparteixin caramels i xuxes es un punt important i en el cas de la Queralt el fet de la disfressa i l’emoció d’anar casa per casa son punts que la motiven a tope.
Però les circumstancies canvien i la vida evoluciona i tenir nens fa que tot agafi un altre caire i... que carai es una festa la mar de divertida en que per un dia ens transformem, canviem el xip, i tenim l’excusa per trobar-nos amb els amics.
En el cas del Jan el fet que es reparteixin caramels i xuxes es un punt important i en el cas de la Queralt el fet de la disfressa i l’emoció d’anar casa per casa son punts que la motiven a tope.
L’any passat va ser la primera vegada que ho vam celebrar. Va ser a Lascuarre, baixant de Benasque i va ser ideal, eren 4 gats, el poble petit, no hi havia lloc per vergonyes, érem els que havien de ser: cosines, els nostres i unes amiguetes del poble. Es van disfressar amb bosses d’escombraries negres amb la cara pintada i a córrer. Va ser genial. Els nens els hi va quedar un molt bon gust de boca.
I aquest any tornem-hi. En aquesta ocasió a Osseja a les Ecoles. La cosa pintava més multitudinària però de nou vam tenir sort amb un factor, hi eren la Carlota i l’Alexia, i els quatre van fer pinya i... vinga a demanar caramels per tota la urbanització. Els mes contents de tots. El Jan de dimoni i la Queralt de pirata. Va ser una tarda nit molt divertida. Fins al punt que l’Eugenia i jo vam marxar i ells es van quedar més estona i van tornar amb la Laura i el Nacho. Un superexit.
A veure l’any vinent on ens agafarà...
Primera Catalano-Venezolana a la via "Tapas sans dalle" de la Dent d'Orlu
Efectivament el dia 1 de novembre (Tots Sants) vam tornar-ho a intentar i aquest cop si, el temps ens va respectar, i vam poder assolir l'objectiu llargament anhelat.
Ens vam llevar a quarts de 7, el cel mig cobert, núvols d’hivern, grisos, com de plom, tapaven les puntes més altes de la Cerdanya. Però també hi havia força traces de sol, cel clar i llum del matí, d’aquella que escalfa sols veure-la.
A les 7 ja érem en camí. Tot pintava bé. Arribem a Ax i seguim amunt, avui es el dia. Jo que patia pel fred el matí tampoc no era excessivament gèlid.
Aparquem el cotxe, ens equipem, ens abriguem una mica per començar a caminar (als 10 minuts ens hauríem de desabrigar), agafem una mica de menjar per omplir si arriba la gana i amunt. Son les 8 i el cel sembla que s’aclareix definitivament.
L’aproximació a mi se’m fa pesada. Es un camí de muntanya espectacular que puja serpentejant entre un bosc tardorenc ja despullat, de la quantitat de fulles que hi havia no es podia veure el camí. Tant el Nestor com jo anem a roda del Xavi (el nostre guia).
Son les 9, arribem al coll, ara cal baixar uns metres per anar a buscar la paret. Son 5 minuts de descans.
Ja hi som. A peu de via. A primera vista sembla menys dreta del que preveiem (ja ens ho havia comentat el Xavi) però inclús més llarga (des de sota no es pot percebre del tot bé).
Ens equipem i amunt. Jo corda verda, el Nestor corda taronja. La via no es de potencia física, inclús hi ha trams que les mans son sobreres. La roca es molt adherent i treballar bé el tema peus i equilibri es fonamental.
Fem un primer tram i... fantàstic. I un segon. I un tercer... Una disfrutada. Tirem algunes fotos. Ens anem intercanviant amb el Nestor qui puja primer, qui segon, qui assegura, qui descansa.
El que més em sorpren es el silenci. No bufa el vent. La boira s'acosta, salta el coll, embolcalla la paret, torna a marxar. És un moment màgic.
Hi ha un parell de passos més exposats, en un tram molt amunt (al 7e llarg), hi ha un petit sostret del que en surto estirat per dalt pel Xavi, el Nestor s’ajuda en un altre pas de la corda. Però que carai hem vingut a gaudir de la via, a sortir-ne per dalt, i de ben segur les coses estan sortint de pel·lícula.
Ja queda poc, només dos llargs i comença a ploure, cau una pluja fina. El Xavi ens arenga, “vinga fem via que si això va a més passarem un parell de llargs finals complicats”. La pluja cedeix i ens deixa arribar al cim sense problemes.
Quan hi arribem ens rep el sol, sense vent (no n’ha fet en cap moment), la vista es magnífica. Ho hem aconseguit. 3 objectius assolits: gaudir, tornar i fer cim.
Ara toca la baixada. El primer tram es molt dret, molt enfangat i una mica perillós. Anem alerta i pel cansament acumulat rellisquem un parell de vegades. Tornem a ser al coll. Desfem el camí dins del bosc i arribem al cotxe. Estem baldats.
Ha estat la primera via llarga pirinenca. Era un objectiu, un somni que tenia de fa temps i ja està complert. Soc feliç. Ara toca tornar a somiar.
Ens vam llevar a quarts de 7, el cel mig cobert, núvols d’hivern, grisos, com de plom, tapaven les puntes més altes de la Cerdanya. Però també hi havia força traces de sol, cel clar i llum del matí, d’aquella que escalfa sols veure-la.
A les 7 ja érem en camí. Tot pintava bé. Arribem a Ax i seguim amunt, avui es el dia. Jo que patia pel fred el matí tampoc no era excessivament gèlid.
Aparquem el cotxe, ens equipem, ens abriguem una mica per començar a caminar (als 10 minuts ens hauríem de desabrigar), agafem una mica de menjar per omplir si arriba la gana i amunt. Son les 8 i el cel sembla que s’aclareix definitivament.
L’aproximació a mi se’m fa pesada. Es un camí de muntanya espectacular que puja serpentejant entre un bosc tardorenc ja despullat, de la quantitat de fulles que hi havia no es podia veure el camí. Tant el Nestor com jo anem a roda del Xavi (el nostre guia).
Son les 9, arribem al coll, ara cal baixar uns metres per anar a buscar la paret. Son 5 minuts de descans.
Ja hi som. A peu de via. A primera vista sembla menys dreta del que preveiem (ja ens ho havia comentat el Xavi) però inclús més llarga (des de sota no es pot percebre del tot bé).
Ens equipem i amunt. Jo corda verda, el Nestor corda taronja. La via no es de potencia física, inclús hi ha trams que les mans son sobreres. La roca es molt adherent i treballar bé el tema peus i equilibri es fonamental.
Fem un primer tram i... fantàstic. I un segon. I un tercer... Una disfrutada. Tirem algunes fotos. Ens anem intercanviant amb el Nestor qui puja primer, qui segon, qui assegura, qui descansa.
El que més em sorpren es el silenci. No bufa el vent. La boira s'acosta, salta el coll, embolcalla la paret, torna a marxar. És un moment màgic.
Hi ha un parell de passos més exposats, en un tram molt amunt (al 7e llarg), hi ha un petit sostret del que en surto estirat per dalt pel Xavi, el Nestor s’ajuda en un altre pas de la corda. Però que carai hem vingut a gaudir de la via, a sortir-ne per dalt, i de ben segur les coses estan sortint de pel·lícula.
Ja queda poc, només dos llargs i comença a ploure, cau una pluja fina. El Xavi ens arenga, “vinga fem via que si això va a més passarem un parell de llargs finals complicats”. La pluja cedeix i ens deixa arribar al cim sense problemes.
Quan hi arribem ens rep el sol, sense vent (no n’ha fet en cap moment), la vista es magnífica. Ho hem aconseguit. 3 objectius assolits: gaudir, tornar i fer cim.
Ara toca la baixada. El primer tram es molt dret, molt enfangat i una mica perillós. Anem alerta i pel cansament acumulat rellisquem un parell de vegades. Tornem a ser al coll. Desfem el camí dins del bosc i arribem al cotxe. Estem baldats.
Ha estat la primera via llarga pirinenca. Era un objectiu, un somni que tenia de fa temps i ja està complert. Soc feliç. Ara toca tornar a somiar.
Activitats i manualitats
Aquest estiu i tardor han estat molt profitoses en quan a manualitats. Osseja ha estat un lloc on hem pogut dedicar temps a fer algun tipus de manualitat o activitat que ha acabat al final amb com una obra d'art.
A l'estiu i per tal de fer els deures una mica més divertits vam fer dos pósters amb motius d'Osseja. Vam agafar la màquina de fotos i aprofitant que Osseja és un poble ple de cases de pagès, antigues, diferents, decorades, etc. vam sortir a passejar i a fer un reportatge del nostre poble d'estiueig. El Jan va fer un póster de les portes del poble i la Queralt un de les finestres. Una vegada fetes les fotos, vam anar a Puigcerda, les vam revelar, vam comprar cartolines, rotuladors i cola i de nou a casa cadascú va fer el seu póster.
Per mi dos obres d'art. Ja quedaran per sempre a Osseja i podrem ampliar amb fotos de teulades, d'arbres, de poms de porta, ... del que ens sembli més original i divertit.
Aprofitant la nostra visita durant el pont de tot sants i amb l'ajuda inestimable del Xapa, la Queralt va fer un cartell fantastic de la tardor. Van recollir fulles del jardí, van aprofitar un cartro d'una caixa i només els va caldre dibuixar les lletres i enganxar els troçets de les fulles (com un trencadís del Gaudí). La Queralt estava tant contenta que va voler portar el cartell al cole a on des del dimecres 2 presideix la classe.
I mentrestant el Jan el mateix cap de setmana mentres jo anava d'escalada amb el Nestor em va preparar una safata sensacional amb un dibuix fantastic de les muntanyes de Cerdanya. Cada dia ens sorpren més, tot i que no li agrada en excés dibuixar (almenys a casa no ho reclama) ha fet aquesta obra d'art que guardo a casa amb molt d'orgull.
Veure'm que ens aportarà el Nadal si pujem per allà dalt!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)