La nostra cançó

“Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle de cinema francès a la fresca”, així es com comença la cançó “Jean Luc” dels Amics de les Arts, i perquè parlo d’aquesta cançó (podria fer-ho igualment d’”El mar” o “En que el Bernat se’t troba” les dos de Manel) doncs perquè es la primera cançó que compartim el Jan, la Queralt i els papàs. I la compartim gaudint-la al mateix nivell. Fins ara al cotxe sonaven CD’s de música infantil, el Jordi Tonietti (boníssim, i no ho dic pas en broma), els Ara va de Bo, discs de contes, el CD del musical de Jerónimo Stilton (també excel·lent), de tant en quan podia sonar música dels pares, ja sigui via radio o CD (en aquest cas més de l’Eugenia que es qui té més afició per la música). I ara tenim la sort de poder posar un disc i cantar-lo (o tararejar-lo o simplement seguir-lo amb boca closa) tots junts. Es un petit gest, es un petit detall, però que denota al cap i a la fi que els nens es fan grans, que tenim gustos comuns i que tenim un nou fil que ens uneix i que va teixint una malla que ha de ser al cap i a la fi indestructible.

http://www.youtube.com/watch?v=sk30aTIgHl8