Marxa infantil

El 65!!!

Si senyors i senyores el Jan i l’Esteve (un amic de classe) han quedat el 65 de 1.300 parelles a la marxa infantil de Sant Cugat i... els hi donen una medalla.

Això es sensacional. Quina il·lusió.

La veritat es que quan vam comentar la possibilitat d’apuntar-s’hi el Jan va dir que si i al comentar-li que havia de buscar una parella enseguida va comentar d’anar-hi amb l’Esteve.

L’any passat no es va voler apuntar, no ho veia clar, no tenia ningú amb qui fer la sortida. Aquest any amb un any més i molts més amics enseguida ho va veure factible.

Molts nens de la classe ja s’havien apuntat i tenien grup així que amb l’Esteve falta gent.

La Marxa es una “competició” rara ja que les normes son molt poc concretes, els temps entre punts, com es descompten punts, quin ritme s’ha de portar,... si pels adults seria difícil imagineu-vos pels nens. Però es que l’objectiu no era competir, era sortir amb un amic i 1.299 parelles més a caminar, trobar-nos tots per dinar a Sant Medir i poder passar una bona estona per Collserola, els temps, la classificació, etc. era el de menys, molt més important els detalls i premis que donaven a l’arribada, us ho puc assegurar.

Al final la Marxa va complir amb escreix tots els objectius, la caminada fantàstica, el dinar amb tots els de la classe (pares i nens) molt divertida, la complicitat de les parelles impagable, i per postres a la tornada va caure tal tempesta que tots els nens arribaven molls de dalt a baix, una aventura complerta.

I finalment va i queden els 65... quina il·lusió.

Bona experiència, bon gust de boca, autoestima per tots (nens i pares), i a esperar la propera.